Tot a mitges en el Barça de Xavi

Xavi Hernández va reiterar aquest diumenge que el seu projecte encara està en construcció, i al veure la pobra bastida aixecada a Madrid resulta fàcil concloure que fan falta més obres a l’equip blaugrana que al Bernabéu, a punt d’acabar-se en tota la seva esplendor. És un Barça a mig fer en tots els nivells. Un equip a mig cohesionar, a mig armar en defensa, a mig coure al mig del camp, trasbalsat a les bandes d’atac i descentrat en general. A mig construir mentalment també. On hi havia d’haver personalitat, que és la que es necessita al temple blanc, es va veure fragilitat, fins i tot por. L’efecte perniciós de la debacle de la Champions, se suposa. Igualment, a mig fer està Xavi. En el si dels que prenen decisions al FC Barcelona admeten que està a la meitat del màster d’entrenador. Res que no vegem els altres. No és un entrenador construït. Sona bé la música del que explica. És un comunicador nat. I un bon motivador de l’opinió pública. Però l’equip se li va desmuntant i és incapaç d’aconseguir que jugui compacte des de fa bastants partits. I, si els equips no estan compactes, tots els jugadors semblen pitjors. Fins i tot Pedri va semblar una caricatura de si mateix. Paciència No es demana des d’aquesta columna que s’adoptin decisions dràstiques respecte a Xavi. Seria absurd a hores d’ara. Simplement constatar que la paciència, paraula poc agradable de sentir després de gastar-se 200 milions que no es tenen, ha de ser el comportament rector dels que governen l’entitat. Si es creu de veritat en Xavi, és clar. Si s’hi creu, confiar que accelerarà el seu aprenentatge i que més aviat que tard trobarà el ciment que solidifiqui l’estructura d’equip. Potser a base de «castanyes», segons va dir ell gràficament. El Madrid encara queda lluny. Toca acceptar-ho. L’«edatisme» immisericordiós que apliquem a Barcelona als que són en la trentena es converteix en reverència a la Casa Blanca. Només hi ha felicitacions per a Modric, Kroos o Benzema, cosa que no és estrany, tal com se’n surten quotidianament. Aquest diumenge van governar el partit amb la calma dels que se saben millors. Durant massa minuts es va témer que infringissin una golejada a l’immadur equip blaugrana. I quan es va invertir la dinàmica, en el tram final, va intervenir el VAR de la manera confusa que acostuma últimament. Costa entendre com funciona, els seus protocols, per què unes vegades sí i altres no es demana l’atenció de l’àrbitre. Però millor aprofundir en això un altre dia. Aquest diumenge el relat per força ha de ser ser tot el que queda per fer a la pissarra de Xavi. No és poc.

El més llegit