Interessos per sobre de drets

És bo que desenes de cantants i actrius famoses amb influència social es tallin un floc de cabells en solidaritat amb les dones de l’Iran, però no deixa de ser un postureig si no aconsegueixen que els seus governs adoptin accions concretes contra el règim dictatorial dels aiatol·làs. Primen els interessos econòmics, sobretot petrolers i gasístics, i les estratègies polítiques, que en el cas de l’Iran se centren a evitar que desenvolupi la bomba nuclear. La UE ha sigut menys categòrica que els EUA de Donald Trump en l’adopció de sancions econòmiques i comercials. Ha mirat de servir de pont amb l’objectiu d’evitar una carrera atòmica en una regió rica en armes i odis. ¿No té la UE una veu pròpia per exigir el respecte del règim a les seves dones? ¿Per què no hi ha manifestacions de suport a Europa? ¿Per què no n’hi ha a Espanya? Polítics, periodistes, artistes i ciutadans saltem de focus en focus informatiu sense resoldre els problemes. Fa 14 mesos parlàvem de les dones de l’Afganistan, que avui viuen amb una situació molt pitjor que a l’Iran. Les abandonem després de 20 anys d’ocupació bonista sota la promesa de canviar les seves vides. Les joves de la capital i de ciutats com Mazar-e Sharif es van treure el burca. Ens vam creure que aquesta foto era una victòria permanent. Les dones saudites Després d’expulsar els talibans el desembre del 2001 i declarar alliberat el país i entregar el poder a una banda d’amics corruptes, els EUA van envair l’Iraq amb la mentida de l’existència d’armes de destrucció massiva. Fem fora el dictador i deixem un país trencat on va créixer la llavor del gihadisme de l’Estat Islàmic que va invisibilitzar sota de la presó del nicab milions de dones a l’Iraq i Síria. Va ser una catàstrofe humanitària. Les dones de l’Aràbia Saudita, uns dels països als quals Espanya ven armes, no poden triar amb qui casar-se ni divorciar-se sense permís del tutor, ni en els casos de maltractaments; tampoc poden sortir al carrer sense la reglamentària abaia. El president dels EUA, Joe Biden, va xocar al juliol el puny amb el príncep hereu Mohamed bin Salman, sospitós d’haver ordenat l’assassinat del periodista dissident Jamal Khashoggi, segons va dictaminar la CIA. Va embeinar els seus escrúpols en defensa dels interessos dels EUA. Estava en joc el cost del petroli en un moment de crisi causada per la invasió russa d’Ucraïna. Tant aguant per topar tres mesos després amb el fet que l’Aràbia Saudita retalla la seva producció petrolera per apujar els preus. És una decisió que beneficia Vladímir Putin. És el que passa quan se situa el negoci per sobre dels valors. El senador Bernie Sanders, diverses vegades aspirant a la nominació demòcrata per ser president dels EUA, va demanar retirar les tropes nord-americanes de l’Aràbia Saudita, al que va qualificar d’«un dels pitjors violadors dels drets humans». Aquestes tropes són a la regió perquè la Casa Blanca juga intensament en una partida regional en contra de l’Iran, que també s’ha acostat a Rússia. Aliances mundials Passi el que passi, canviïn o no les aliances, o tot sigui un gran paperot, hi ha dos fets que no es modifiquen: protegim dictadures moguts pels nostres interessos i ens és igual el que els passi als seus súbdits, siguin dones, homes o nens. A aquesta Aràbia Saudita monstruosa li acaben de concedir la seu dels Jocs Asiàtics d’hivern del 2019. Afegeixin-hi l’organització de carreres de fórmula 1 i de motos, i la Supercopa d’Espanya. El Mundial de futbol se celebrarà entre el 20 novembre i el 18 de desembre a Qatar, una altra dictadura amb diners a cabassos per comprar voluntats, organismes i equips de futbol. És un mal lloc per ser dona o homosexual, o obrer indi, pakistanès, nepalès o bengalí que han treballat en condicions d’esclavitud en la construcció dels estadis. Hi han mort en accidents des del 2010 més de 6.500 migrants, segons el diari The Guardian. És un mundial tacat de sang. Els capitans de vuit seleccions europees portaran braçalets amb la bandera de l’arc de Sant Martí, símbol de la comunitat LGTBI, però no l’espanyola. La FIFA ha sigut fins ara implacable contra qualsevol demostració política. ¿Què farà ara? ¿Potser defensar els drets humans és política? Els braçalets i els talls de flocs de cabell no deixen de ser gestos que no modificaran la realitat dels treballadors-esclaus, ni la de les famílies dels morts, ni la de les dones de l’Iran, però almenys serveixen per visualitzar la responsabilitat delictiva d’alguns governs occidentals que s’omplen la boca amb la paraula llibertat.

Interessos per sobre de drets

A l’hora de plantar cara als governs primen els interessos econòmics, sobretot petrolers i gasístics, i les estratègies polítiques

El més llegit