El premi de la meva veïna Olga Merino, per Albert Sáez

Els que llegeixen aquests articles en l’edició de paper, ràpidament hauran entès el títol. Tinc l’honor de compartir pàgina amb l’escriptora Olga Merino. La Real Academia Española li acaba de concedir el premi a la creació literària per la seva novel·la ‘La forastera’. Merino fa una literatura que els agradarà. Combina un desbordant coneixement de la tradició literària amb una mirada de carrer. Barreja amb saviesa el que és sublim (quant a canònic) amb el que és vulgar (quant a quotidià). I d’aquesta barreja surt un univers en què el lector se sent com a casa, però enriquit per tot el que s’ha escrit sobre el que ell sent i pateix. Merino ha arribat a la literatura imaginativa des de la literatura d’observació, és a dir, a les novel·les des dels diaris. Va ser corresponsal d’EL PERIÓDICO a Moscou i reportera a Barcelona. Alguns talossos marquen una frontera inexpugnable entre la literatura i el periodisme. Els grans saben que hi ha una continuïtat. Josep Pla, un dels autors més citats i menys llegits, explicava que hi ha dos tipus de literatura: la imaginativa i la d’observació. Totes dues comparteixen la mateixa naturalesa: són un relat, tot i que les regles narratives no siguin les mateixes sense arribar a ser contradictòries. El més determinant de l’escriptura és la mirada. I aquí el periodisme enriqueix. Per molt fantàstic que sigui un relat sempre parteix de la realitat per recompondre-la. I això és el que fa quotidianament el periodisme quan ho fa bé. Per això, que l’acadèmia reconegui la bona literatura en algú que reconeixem com una bona periodista és un motiu d’orgull i satisfacció que diria l’emèrit. És un luxe per als diaris comptar amb narradors literaris entre els seus col·laboradors d’opinió. Gairebé tots els grans novel·listes russos, admirats per Merino, es van iniciar en el periodisme com l’Olga. Diaris i llibres, en paper o digitals, compartim lectors, per això és lògic que compartim autors. I d’aquests territoris compartits neixen projectes com ‘abril’, el suplement literari de Prensa Ibérica, en què també col·labora Merino. Als veïns se’ls ha de conèixer i tractar bé perquè al final sempre et treuen d’un problema, en aquest cas perquè t’inspiren o et provoquen. Gràcies, Olga, per compartir la teva literatura amb la comunitat d’EL PERIÓDICO.

El més llegit