Llegeixo en un article seriós que la pandèmia i el confinament van fer augmentar l’insomni en la població i, de retop, el consum de melatonina. Costava dormir i allò era una ajuda inofensiva: la melatonina no és una droga, sinó una hormona que regula els cicles del son, i la dependència que crea és molt baixa. Pot provocar malsons en algunes persones, però ¿què era la ficció d’un somni pesat davant els malsons de la realitat en una nit interminable? L’insomni sí que és l’enemic. Uns quants articles com aquest els he escrit de matinada, desvetllat i mirant d’enganyar el rellotge. Es tracta de no posar-te nerviós i evitar aquell moment en què, com deia Nabokov, després de donar mil voltes al llit, ara a l’esquerra, ara a la dreta, voldries tenir un tercer costat per provar sort.