100 anys de presó. Aquest divendres fa tres anys, l’Estat espanyol ens sentenciava a una condemna infame. La pena, però, havia començat dos anys abans amb una llarga i vergonyosa presó preventiva. Havíem facilitat que la ciutadania de Catalunya votés el seu futur polític. I això, per als estaments més retrògrads de l’Estat, mereixia un càstig desorbitat i exemplar.

Aquell dia no condemnaven 12 persones, sinó tot el poble de Catalunya. Enviaven un avís per a navegants a totes les persones demòcrates d’aquest país. Però això no ens ha fet retrocedir. Ens sentim plenament orgullosos del que vam fer. Carrer i institucions. Organitzats, sincronitzats i amb una direcció estratègica col·legiada i diversa.

No ens en penedim, no ens podem penedir, perquè votar no és delicte; impedir-ho per la força sí que ho hauria de ser. I volem reiterar el nostre agraïment immens pel suport, escalf i solidaritat de tanta i tanta gent al llarg d’aquests gairebé quatre anys d’empresonament.

Avui, tres anys després, no podem oblidar que la repressió continua. No només els presos i preses polítics estem inhabilitats i els nostres indults estan sent revisats, sinó que hi ha persones a l’exili des de fa més de cinc anys, lluny de casa; una vintena de persones que poden entrar a la presó pròximament per haver-ho donat tot perquè l’1 d’octubre fos un èxit; persones que tenen a sobre la repressió econòmica del Tribunal de Cuents, un òrgan polititzat i neofranquista que desitja arruïnar-los; i n'hi ha que han patit una vulneració del seu dret a la intimitat per l’espionatge il·legal amb ‘Pegasus’, a més de les desenes d’encausats i encausades per defensar les llibertats nacionals.

La repressió, però, ni ens ha aturat ni ens aturarà. La gent d’Esquerra Republicana tenim una llarga història de repressió al darrere. I avui, la vigília de l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, és oportú recordar una de les seves frases cèlebres: «Tornem a reprendre la nostra tasca després d’hores doloroses». Continuem endavant. Amb més convicció que mai i amb nous aprenentatges. «Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer», parafrasejant de nou Companys.

I és per vèncer que hem posat al servei del moviment una estratègia clara. Acumular més força democràtica i més complicitats, tant dins de la societat catalana com a nivell internacional, per ser més i més forts i, així, estar més preparats per guanyar la República Catalana. L’Estat té la força bruta, i la repressió n’és la mostra més cruel. Contra això, nosaltres hem de garantir-nos al màxim la força democràtica i aplegar-nos a través d’una via àmplia en els grans consensos. La raó democràtica és, ha de ser, l’alternativa a la força bruta. Només així guanyarem la independència nacional.

La via àmplia passa per la defensa de l’amnistia i l’autodeterminació. Per desjudicialitzar una causa eminentment política i, alhora, aconseguir que la societat catalana expressi si vol, o no, un estat independent en un referèndum reconegut i homologat internacionalment.

L’Acord de Claredat proposat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, concreta la via per a l’exercici de l’autodeterminació. Aplegant la voluntat del 80% de la societat catalana que vol poder establir com i quan Catalunya ha de tornar a votar sobre el futur polític del país.

Els republicans i republicanes tenim clara l’estratègia que ens portarà a la victòria. Per això, no ens convenceran mai els que opten per ser menys i més dèbils. I tenim clar, també, que la transversalitat i la diversitat són una de les grans riqueses del nostre moviment. I que els retrets als companys de viatge, o anteposar els interessos partidistes als del país, només ens fa retrocedir.

Persistirem en la nostra causa, perquè és justa i necessària. La independència és l’única manera de garantir una vida digna i un futur pròsper al poble de Catalunya. L’única eina per aconseguir les transformacions feminista, ecològica, social i democràtica amb tota plenitud. L’únic mitjà per preservar i defensar la nostra llengua i els nostres drets. És un projecte legítim, just i esperançador que no té competidor. I encara que el camí pugui ser més llarg i dolorós del que voldríem, és inevitable. Persistirem. Per les persones lluitadores que ens han precedit, per tots i totes nosaltres, i per les que vindran.