¿Sopar abans o després del partit? Vet aquí el dilema a què ens enfrontem cada dimarts o dimecres els aficionats del Barça. Des que, fa anys, la UEFA va instaurar les nou de la nit com a l’hora oficial per als partits de Champions, hem anat aprenent què és el que més ens convé, ja sigui a base d’empatx o estómac rugent. Penso sobretot en els aficionats que veuen el futbol des de les seves cases, ja que al Camp Nou o al bar de la cantonada no hi ha dubtes: el partit té gust de cervesa i frankfurt. Però sopar a casa, abans del futbol, significa apaivagar tota l’ansietat acumulada a base de mandíbula, tot i que sense assaborir res, com si només es mastegués la por. I després hi ha les supersticions: ahir, per exemple, segur que més d’un aficionat va entretenir l’espera fins a les nou devorant una pizza, com si el gest simbòlic de menjar-se l’essència italiana pogués influir en el joc de l’Inter de Milà.