Margarida II de Dinamarca, la màquina de fabricar plebeus

M’agrades, Dinamarca, perquè estàs com absent. No obstant, des que vam veure ‘Borgen’, Dinamarca som tots. Va dir una vegada un ‘indepe’ que la seva aspiració era que Catalunya fos la Dinamarca del sud: va ser la primera vegada que, en castellà, una cosa que portés el cognom danès o la paraula Dinamarca va poder ser un concepte negatiu o controvertit. No m’imagino una infància feliç sense galetetes daneses. L’actualitat d’aquest país ve aquests dies de la mà, més ben dit de la corona, de la reina Margarida. L’única reina ja d’Europa, 50 anys al tron, més anys en l’ofici que Laudrup en el seu. Gran danès. La reina ha ordenat treure de la família reial quatre dels seus nets. Els fills del seu segon fill, Joaquim. Els nanos ja no ho són tant i la notícia que la matriarca ha decidit, com Celia Cruz, que ‘no hay sitio pa’ tanta gente’, els ha enfadat enormement. Seguiran en la línia de successió però no gaudiran d’alguns privilegis principescos, sense que per això, suposem, hagin de cometre la vulgaritat plebea de clavar el llom o treballar. El petit príncep és Nicolau, de 23 anys; Fèlix, de 20; Enric, de 13, i Atenea, de 10, i diu la reina que és pel seu bé, que així no es condiciona el seu futur ni la seva personalitat o esdevenir. Però addueix el pare de la reial quitxalla que no, que és un afront, que són prínceps i que el tracte donat a les seves criatures els ha posat «molt tristos» i ha suposat un «maltractament». Però on s’ha vist una àvia, home, negant uns dinerets als nets. Joaquim i la reina s’han reunit aquests dies al palau d’estiu (hi ha estiu a Dinamarca i és a l’octubre, coses del canvi climàtic, potser) per tractar l’assumpte. Més ben dit, els quatre assumptes. Hi ha consens en una cosa: continuaran vivint bé tot i que no se sap si a costa de l’Estat. Fora d’això, van evacuar una declaració nifunífera (ni fu ni fa) una mica diplomàtica, en la qual es ressaltava que les relacions mare i fill són excel·lents i que tots dos han decidit «avançar». No sabem si aquest avançar és –com es diu per Màlaga– «‘tirar palante’» o més aviat marejar la perdiu per veure si tal mareig arriba a l’opinió pública i s’oblida de l’assumpte. El cens de ‘royals’ a Dinamarca baixa per decret, perd quatre membres, més lloc a la foto, menys cadires en els banquets reials, menys gent als retrats oficials. Tanmateix, la reina, una mica després del comunicat i ja a les xarxes socials, sí que ha assenyalat que com a mare i àvia se sent dolguda i comprèn el possible mal causat a la seva família. No per això rectifica. Sembla. Eros dinàstics Tampoc és la primera vegada que Margarida la reina clava una retallada, fa un ero en la dinastia: ja el 2016 va dictaminar que uns quants deixarien de tenir paga oficial. El progressisme danès recolza aquestes retallades, tot i que siguin en alguns casos retallades de membres i no de pressupost. Els sectors més conservadors no ho veuen igual. Es parla d’una altra cosa, però en aquest país que sembla un polze que li hagués sortit a Alemanya, no pocs estan en suspens i les revistes del cor emfatitzen el carisma d’una monarca apreciada i fins i tot estimada i miren d’evitar que la qüestió degeneri en shakesperiana tragèdia i algú pugui dir «alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamarca». Tan bona olor que fan els entrepans de salmó fumat amb mantega i cogombrets, els famosos ‘smorrebrod’, que tan feliçment s’ingereixen a les terrasses de Nyhavn, mirant el canal i les barquetes, bevent cervesa del lloc, abans d’anar a fer-se ‘selfies’ amb la sireneta. I allà segueix Margarida II, deixant anar llast, alleujant tripulació, fent enfadar descendents, perdurant al tron. Potser és per no fumar: no conté els nervis. Diu que ho va deixar fa dues dècades. Són innombrables les fotos que es va fer en la seva joventut, maduresa i primera vellesa amb el cigarret als llavis o les mans. Qui sap. La seva família està que treu fum.

Margarida II de Dinamarca, la màquina de fabricar plebeus

La reina ha ordenat treure de la família reial quatre dels seus nets. No gaudiran d’alguns privilegis, sense que per això, suposem, hagin de cometre la vulgaritat de desllomar-se o treballar

El més llegit