L’àvia Dolores reutilitzava l’oli de fregir. També solia tombar la bombona de butà sobre el terra de la cuina per aprofitar fins a l’última gota del fluid. Ella, que venia del camp profund, de la pluja escassa, sempre va considerar l’aigua un bé preciosíssim, de manera que a ningú al seu regne se li hagués acudit deixar l’aixeta córrer mentre es raspallava les dents; s’hauria emportat una clatellada. Hi havia lliteres blaves a les habitacions. Casa seva era molt boja i divertida —la mirada de nena així ho percebia—, un pis exigu i amb massa habitants d’horaris dispars: un dels homes treballava en el torn de nit de la Seat, mentre que una de les noies, una de les meves ties més joves, es posava molt aviat a la remalladora per rematar els colls i punys de peces que omplien el passadís de bosses negres. En la pugna entre el soroll maquinal i el son de la fàbrica, alguna vegada va volar una sabata. Res. Petites històries que comparteixen esperit amb què va desgranar Luis Landero en una obra deliciosa, titulada ‘El balcón en invierno’: «I va passar el temps, i el poble i el camp van anar quedant enrere, cada vegada més enrere, però ja inalterables a l’ambre dels records i sentiments infantils, aliens a les mudances del temps, congelats en la memòria per sempre».
L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Estalvi energètic, pedagogia feridora
Sobra el to alliçonador, com si a les cases s’estengués el malbaratament
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit