L’ambient electritzant fluïa de la grada a la gespa i de la gespa a la grada. Dembélé va córrer enrere a recuperar una pilota defensiva i hi va haver una descàrrega d’energia colpidora. Raphinha s’apressava a llançar un córner i semblava una rock star reclamant que es piqués de mans. Aquest corrent elèctric, que va començar amb la recepció sorollosa a l’exterior del Camp Nou, va determinar el joc barcelonista, que va ser sobreexcitat, més passional que fluid. Però les revolucions necessiten mètode. Per molt intens que sigui el desig, si no hi ha clarividència és difícil arribar enlloc. I l’equip de Xavi no en va tenir, va ser tot ímpetu però estructuralment fràgil. I ara és on és, al precipici europeu.