Això no ho arregla ni un tiberi a Zalacaín

El silenci és absolut. L’emprenyament, la desesperació, la indignació, retrata la situació. Ja no hi haurà més ‘selfies’ d’Enric Masip sobre la gespa dels estadis de la Champions al costat de Joan Laporta, Rafa Yuste, Mateu Alemany i Jordi Cruyff. Un clàssic. La bufetada és de tals dimensions (no parlo, no, dels 31 milions d’euros que, diuen, deixaran d’ingressar, parlo de la imatge, de la reputació, de l’inici i del final del ‘cercle virtuós’) que és millor estar calladets durant uns dies, viatjar a Madrid a visitar i dinar amb l’amic Florentino Pérez i advertir, com acaben de filtrar tots els periodistes amics, que vam baixar al vestuari després del desastre i li vam dir a Xavi Hernández, familiars i amics que els estem vigilant. No li van dir, no, que l’alemany Thomas Tuchel, l’entrenador que sempre li ha agradat a Laporta, està més que lliure. ¿La Lliga?, això no val Mirin, Laporta no ha muntat tot aquest xou (palanques, fitxatges a través d’intermediaris amics, enfrontaments amb les vaques sagrades...) per guanyar la Lliga. ¡Ni parlar-ne! Ni tan sols per arreglar el Barça. Laporta ha muntat tot això per ser el nou ‘messies’. «Vull tornar a estar ‘tritranquil’ i guanyar el sextet i, després, me n’aniré a fer la volta al món», va dir el 4 de juliol, a la Casa Seat, en un cicle de xerrades titulat ‘Moments Estel·lars’». Això es va muntar per pit i collons. I es va votar, ja saben, telemàticament. Gairebé en silenci. I, 576 dies i 177 milions d’euros (o més) després de prendre possessió, Laporta, els seus familiars i amics (fins i tot l’empleat Mateu Alemany, que també va avalar) estan despullats. Sense Champions, que és l’objecte del desig, la raó de l’existència de tots els grans. «Col·locaré el Barça com a referència mundial en el món del futbol», va dir també aquell dia. El món només mira la Champions, oblidin-se de la Lliga. El meu amic Ernesto Valverde va guanyar dues Lligues i el van acomiadar. ¡Vinga, això no val res! No li parlin a Spotify de la Lliga. Ni a Nike. I menys a Sixth Street Partners. Ni tan sols a Socios.com. Ni a Orpheus Media. Ni al metavers. Ni als ‘tokens’. Cap no va posar diners en una cosa que necessita paciència. Per això els van prometre (o gairebé) el sextet. Algú que, a sobre, sabia de què anava això. Dinar entre amics No s’enganyin. O que no els enganyin (més). Això no ho arregla un 0-4 al Bernabéu. Ja hi va haver un 0-4 no fa gaire i amb el que hi havia. No, no, això estava muntat per guanyar la Champions, per publicitar la Superlliga, per canviar el món del futbol i el Barça continua, torna, a la cua d’Europa, amb l’entrenador que no volia Laporta. Em temo que això no ho arregla ni el tiberi que Florentino Pérez, nou amic, li oferirà a Laporta, diumenge, a les 13.30, en el triestrellat restaurant Zalacaín, de Madrid, on el plat estrella és el petit búcar ‘Don Pío’, un consomé ‘gelée’ amb salmó fumat, ou de guatlla i caviar. Pot ser que al costat de Laporta segui Anas Laghrari, el braç econòmic de Florentino, el banquer francomagribí, cofundador de Key Capital i ariet de la galàxia financera que envolta ‘Flo’, que l’amo d’ACS li va deixar al seu amic culer per trobar clients que li compressin les palanques. Comissió a part, és clar.

El més llegit