Perquè el nou Govern no entri a la via morta dins d’uns quants mesos, Pere Aragonès necessita aprovar els Pressupostos del 2023. No fer-ho seria una irresponsabilitat enorme enmig dels problemes econòmics actuals i suposaria un gravíssim hàndicap per portar a terme els projectes finançats amb fons europeus. La irresponsabilitat seria doble perquè les condicions són propícies per a la seva aprovació. És evident que Junts no l’hi facilitarà perquè en bona lògica li exigeix que primer se sotmeti a una moció de confiança. Reconeguem que Laura Borràs, fins i tot estant als antípodes del seu pensament, té raó: Aragonès ja no compta amb els 74 vots que el van investir president el maig del 2021, i hauria de preguntar al Parlament qui el recolza. Certament, no està obligat, i pot suplir aquesta falta de legitimitat democràtica si tira endavant els comptes. Per a això necessita el suport del PSC i dels Comuns. No hi ha més cera que la que crema. Ara bé, Oriol Junqueras va ser molt taxatiu fa uns dies en la seva desqualificació cap al PSC i prefereix abans prorrogar els Pressupostos que negociar-los amb la formació de Salvador Illa. El líder republicà, que continua gastant uns posats curils, practica la vella estratègia pujolista de pactar a Madrid amb el PSOE, mentre a Barcelona descarrega tota la seva bilis contra els socialistes.