Cansat de viure, tot i que incapaç de suïcidar-se, va contactar a través del web profund amb un sicari a qui va encarregar que el matés sense dolor i en el moment més inesperat. Va pagar en bitcoins, seguint les instruccions de l’assassí a sou, i va sentir, en el moment mateix de fer-ho, una eufòria de la que mai havia gaudit. Sortia al carrer amb l’expectativa de ser tirotejat, apunyalat, escanyat. Demanava menjars a domicili convençut que el noi de la pizza trauria una pistola en el moment de cobrar-lo, feia llargs passejos nocturns pels carrers més buits de l’extraradi per facilitar la feina al seu executor, va tornar a fumar sense por del càncer del pulmó... Vivia en una excitació contínua, sempre a l’espera del moment magnífic en què el patiment deixaria d’existir.