Mahsa Amini, la jove assassinada en un calabós a Teheran per portar el vel «de manera inapropiada», no és la causant d’una nova revolució al país dels aiatol·làs, és només el símbol d’una generació de dones que és disposada a revertir l’ordre masclista d’un règim opressor que, salvant les distàncies, és el més semblant a la manera d’entendre el món dels ultres de les dretes més ràncies aquí en occident. Potser l’Iran ens sembli llunyà, però no. El seu govern és als antípodes del que suposa una democràcia, però salvant la distància del radicalisme religiós, no som tan lluny. Hi ha una cosa a Teheran que no havia passat abans. Ni la revolta d’estudiants del 99, ni el moviment verd deu anys després, ni les manifestacions del 2019 són comparables a la magnitud i el fervor de les protestes actuals. Les dones s’han cansat d’haver de sotmetre’s. L’eslògan «dones, vida i llibertat» no apel·la només al vel i les normes d’un codi repressiu que afecta el vestir, sinó també al paper que un règim masclista radical reserva a la dona en la societat. Per primera vegada en molt temps, aquesta no és només una revolta local, forma part també d’una revolució global.