D’adolescent vaig quedar corprès de l’himne del Barça i de la cançó de Raimon ‘Diguem no’, que durant un temps em vaig saber de memòria. De l’himne del Barça em va agradar la versió de Joan Manuel Serrat, igual que em van agradar totes les seves cançons, des de Mediterráneo fins a les melancòliques. En el cas de Raimon, vaig ser tan fanàtic que una vegada que el vaig tenir davant, per fer-li una entrevista, el vaig saludar cantant-li ‘Treballaré el teu cos’, que era una cançó d’amor i necessitat, a la qual vaig dedicar els meus esforços fracassats com imitador. Raimon em va mirar com si fos un extraterrestre, així que vaig desistir de cantar-li, també, ‘Diguem no’, amb la coneguda tornada «nosaltres no som d’eixe món».