Bifurcació, en diuen, i la imatge no és desencertada. Junts abandona el carril possibilista i emprèn la ruta del radicalisme. Suposant que no descarrili, és a dir, que la part pragmàtica dels maquinistes s’abstingui de saltar del tren, en massa o un per un, el final del camí és incert. Els partidaris de la nova ruta ja s’imaginen en la glòria a través d’una empenta independentista que, aquest cop sí, els consagrarà com el partit, perdó, el moviment, que s’emportarà el mèrit d’haver conduït Catalunya a la independència efectiva. Per la directa i a velocitat tan creixent com imparable. L’altre sector preveu que el suposat ascens cap a la glòria serà en realitat un retrocés cap al fons de l’abisme.