Una antiga biblioteca privada se suspèn sobre un penya-segat a la costa atlàntica, fuetejada pel vent i la pluja freqüents, en una curiosa carrera contrarellotge abans de la caiguda inevitable. Quan es va aixecar l’edifici, el 1785, no estava al caire d’un precipici, però l’erosió del terreny pel desgast dels elements dona una mort anunciada del bonic temple de Mussenden, que sembla que s’acosta de puntetes al seu final. Va néixer marcat pel fatalisme. El seu propietari volia copiar un edifici romà, el temple de Vesta de Tívoli, després d’assumir que no li deixaven portar-l’hi pedra a pedra, una fosca tradició britànica, la de l’espoli.