Quan el meu besavi patern se’n va haver d’anar a fer el servei militar obligatori a Girona des d’un petitíssim poble de Castelló, tenia tanta por d’allò desconegut que es va passar els dos anys de la mili sense sortir de les quatre parets de la caserna. Dos anys. Tancat en un complex militar. No va veure’n la magnífica catedral ni el nucli antic ni va disfrutar de la vida de llavors a la ciutat catalana, amb les seves fires i mercats. Si hi va fer amics, no va transcendir. La seva por d’abordar un paisatge exterior totalment desconegut i radicalment diferent a l que fins aleshores li havien ofert les familiars muntanyes a les quals estava acostumat era tan gran que va decidir no enfrontar-s’hi.
Article d’Isabel Olmos Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Fòbies
Cada dia hi ha més pors. L’adaptació darwiniana de l’espècie humana ha aconseguit que ens moguem més ràpid, treballem més ràpid, mengem més ràpid i fins i tot visquem més ràpid. I si no t’hi adaptes, problema teu
Temes:
El més llegit
- Luis Enrique corre a Barcelona per la seva filla Xana en una edició multitudinària de la Cursa d’El Corte Inglés
- Lleig comiat d’Ancelotti que esquitxa Florentino i el vestidor
- Interior combatrà el frau en els canvis de sexe en els Bombers
- La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià
- Molts ho confonen amb fatiga: així comença la insuficiència cardíaca que afecta 700.000 espanyols