Fa un parell de dècades que els estudiosos del dret analitzen el que anomenen «la llei compulsiva». Segons han comprovat, la informació en temps real barrejada amb el populisme polític dona peu a un excés d’activitat legislativa que acaba generant un increment de normes molt sovint de difícil compliment. Legislar, a més de popular, en moltes ocasions és el més barat perquè, d’entrada, no requereix posar més mitjans per a les polítiques públiques. Entra en vigor la llei de garantia integral de la llibertat sexual que el periodisme hem batejat com la llei de ‘només el sí és sí’. Aquesta llei és una resposta que alguns poden considerar compulsiva a la sentència exculpatòria de la violació múltiple del cas denominat de ‘La manada’. Els jutges van venir a dir que només una negativa explícita protegeix les dones de lliurar-se d’una violació salvatge. Per això, la resposta és que només el consentiment explícit pot considerar-se una conformitat. I totes les altres coses són negació. Arribar a aquesta casuística a què arriba la nova llei mereix la burla de molts. Però la realitat s’imposa.