Article de Carme Poveda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’economia: ¿de gris clar a gris fosc?

Hi ha un factor important de cara al futur: la capacitat de les famílies per consumir (i de les empreses per invertir) anirà baixant a mesura que la pujada de tipus d’interès es vagi traslladant als crèdits

L’anàlisi econòmica és complexa, i més darrerament. Per això, en funció de l’economista que parlis pots trobar un ampli ventall de tonalitats de grisos, algunes tocant al negre carbó. La realitat és que la informació que disposem accepta matisos. En la banda de grisos clars (més optimista) cal destacar les xifres d’ocupació, que mostren un dinamisme important fins al setembre i escassa afectació, de moment, de la crisi energètica i inflacionària. Sabem que la variable més important per sostenir el consum de les famílies és l’ocupació; per tant, les perspectives econòmiques des d’aquest punt de vista no semblen tan negatives a curt termini com caldria imaginar. Una altra informació positiva és l’evolució a la baixa del preu de l’electricitat, del petrol, i d’alguns metalls (or, acer, coure) i altres ‘inputs’ que s’utilitzen de forma intensiva en la indústria (alumini, cobalt, zinc, ferro). En relació amb els béns agrícoles han seguit una tendència a la baixa entre maig i juliol, però durant agost i setembre han repuntat lleugerament tot i que se situen molt per sota dels nivells de maig. Aquest descens dels preus dels productes que estan en la fase inicial de les cadenes de producció hauria de contribuir a moderar la inflació en els propers mesos. El preu del gas també ha començat a baixar, tot i que continua en nivells molt elevats. En aquest moment constitueix la gran amenaça per a la inflació, mentre que les autoritats europees no sembla que es posin d’acord ni que tinguin pressa per posar-hi fre. Tot això fa que avui alguns analistes vegem més probable un descens ràpid de la inflació que fa uns mesos. També és una bona notícia que els salaris es mantinguin moderats. L’acord pactat entre funcionaris i el Govern espanyol de pujar un 3,5% els salaris el 2022 i un 2,5% el 2023 (amb possibilitat d’arribar al 3,5%) és un senyal que els sindicats accepten una recuperació parcial de la capacitat adquisitiva a canvi de contenir l’espiral preus-salaris que podria tenir conseqüències econòmiques molt més greus i duradores en el temps.