Es pot imaginar-se Bara N. amagat hores després de degollar la seva dona atacant-la mentre dormia al llit amb les seves dues filles, de 2 i 4 anys, i deixar les petites a la casa amb el cadàver de la seva mare i la porta barrada perquè no poguessin escapar. Devia poder cavil·lar: «L’he cosit a punyalades i he abandonat les nenes allà. Quan m’agafin em ficaran a la garjola i llençaran la clau al mar». Segur que va pensar que trobaria poca simpatia en el nostre sistema de justícia després de l’abominable crim que acabava de cometre, ara fa quatre anys, al seu domicili de Bilbao. Però home, no t’equivoquis, que ets un home. Alguna cosa es podrà fer. Algú t’ajudarà. I vaja si l’han ajudat. Al més alt nivell. El Tribunal Suprem li ha rebaixat de 37 a 29 anys la pena que li va imposar l’Audiència de Biscaia, confirmada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc per assassinat amb l’agreujant de parentiu i gènere, abandonament de menors, maltractament habitual i lesions psíquiques. Li ha acceptat l’únic recurs que va presentar, sort que no en va plantejar més. No considera acreditat el fet que les menors patissin les esmentades lesions psíquiques, tot i que totes dues fa anys que estan en tractament psicològic i una pateix mutisme, i van ser ateses pels serveis socials en estat de xoc quan una veïna les va rescatar al sentir-les plorar. Com que no li queda clar si aquests símptomes deriven de l’atac violent que va consistir en 83 punyalades a cara, coll i tòrax, o del fet de mantenir-se set hores tirades i soles en un escenari de malson, rebaixa la pena al pare. No ens passéssim de frenada al condemnar la violència masclista.