En una guerra, no és fàcil emetre opinions perquè els fets estan subjectes a una estricta quarantena. Aparentment, Putin passa per mals moments. Les tropes ucraïneses, armades pels Estats Units i la UE, guanyen terreny i els russos no controlen ni les zones que presumptament s’acaben d’annexionar. En paral·lel, la mobilització dels reservistes ha fet que una part de la població s’adoni que estan en guerra. Les víctimes directes de la invasió d’Ucraïna ja no són només els oligarques amics de Putin ni els mercenaris portats de Síria. Seran joves russos amb nom i cognoms russos que tenen pares i mares que ploren quan els criden a files i encara ploraran més els hi tornen en taüts. Fins i tot per a una dictadura és difícil resistir una guerra en ple segle XXI. I més una guerra no defensiva sinó expansiva, i que no apel·la a interessos materials directes sinó a valors històrics immaterials. Putin, doncs, pateix en el camp de batalla i pateix a la rereguarda. Almenys, fins on sabem.