«El final del verano llegó y tú... partirás». El Dúo Dinámico cantava sobre un amor d’estiu i, amb la fi de l’estiu, també desapareixen altres amors que no són de carn, però sí d’os: l’objecte de desig dels científics i científiques que treballem en l’evolució humana. Em refereixo als fòssils d’hominins batejats amb noms que no desitjaríem ni per al pitjor dels nostres enemics. Estan en lloc segur en diversos centres de recerca, tot i que, a poc a poc, sembla que la seva aurèola estival s’hagués dissipat. És normal. Com passa en ciutats i pobles quan marxen els estiuejants de temporada, els excavadors han tancat els seus respectius xiringuitos arqueològics i paleontològics fins al pròxim estiu. S’han acabat les vacances acadèmiques. A més, mentre que, durant la treva estiuenca, els mitjans de comunicació tenien espai per convertir simples vestigis del passat en els herois del moment, amb la tornada al curs polític i econòmic, televisions, ràdios i diaris una altra vegada van plens de crisis i conflictes. El juliol, l’agost i el principi del setembre són l’alfombra vermella per als fòssils fantàstics, i la resta de l’any és el regne dels ‘muggles’: polítics, jutges, reis, banquers i altres ‘sapiens’ mortals gens màgics.