L’altre dia parlava d’un episodi (el número 5, «Equilibrio») de la sèrie “Apagón” que es pot veure a Movistar. És l’últim d’una història circular, amb variables i ramificacions, que parteix de la base d’una apagada de la llum general i continuada, d’una manca crítica d’energia elèctrica com a conseqüència d’una tempesta solar que provoca un caos enorme en tot el país. L’evolució dels capítols és interessant (es percep un treball previ i conjunt dels guionistes, que són diferents, com els directors, en cada entrega) perquè va de l’estupefacció inicial davant una catàstrofe anunciada però que té impensades desgràcies, passa per la histèria que neix dels recursos limitats, molt limitats, i desemboca en dues visions que quasi podríem qualificar de costumistes, per bé que els costums que s’hi descriuen són el producte d’una vivència apocalíptica que, a poc a poc, es va convertint en quotidiana. Viure en l’apocalipsi, doncs, no pas com una etapa final, sinó com una agenda del dia a dia. En aquests dos episodis que dic (“Confrontación” i “Equilibrio”, dirigits, respectivament per Isa Campo i per Isaki Lacuesta, amb guions de la mateixa Campo i de Fran Araújo) , es concentra la reflexió més potent d’aquesta ficció. La convivència.