Els joves de fa 40 anys, que van ser joves com els d’ara, escoltàvem Jesús Quintero i els seus silencis amb la devoció del moment. Quan no arribes als 20 tot es fa amb desmesura i passió. Escoltar els monòlegs d’’El loco de la colina’, mentre el ’Shine on you crazy diamond’ de Pink Floyd sonava en segon pla, anava gronxant la nit a Espanya; i la seva veu trencada i absent descrivia una situació d’actualitat esbudellant-la, fent-la carnosa, sincera, pròxima, se sentia com desmesurat. Eren instants d’elevació radiofònica difícils de trobar ara. ¡Tot semblava tan nou!