El filòsof de capçalera de Zapatero (tornem de nou al personatge) Philip Pettit no va fer cap favor a l’esquerra al proclamar que no existeix l’interès general. Segons el precursor del republicanisme, la missió del governant és conciliar els diferents interessos sectorials en lloc d’establir prioritats. Barcelona ha perdut 125 discoteques i pubs. L’ajuntament, atenent demandes dels veïns, ha anat limitant les llicències o incrementant les exigències fins que els promotors han desistit. ¿Què ha passat mentrestant? Ha augmentat el nombre de ‘botellons’ al carrer. Han fet més soroll. I també s’ha molestat els veïns. Demanen més policia i es queixen de la brutícia associada. De la mateixa manera, han proliferat les macrodiscoteques als polígons dels suburbis metropolitans. Més risc d’accidents de trànsit. I els pares i les mares peregrinant fins a Mataró o Sabadell portant joves durant la matinada. Pettit pot dormir tranquil. L’ajuntament ha atès els diversos interessos particulars. Però, ¿era això el que convenia?