El Govern d’Espanya, a través del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, proposa un anunci en el qual planta cara a les previsions catastròfiques. Diuen “Prou de distòpies; tornem a imaginar un futur millor”. És un missatge plausible, molt bonic i entendridor, que parteix d’una base errònia: pensar que “el que som capaços d’imaginar és el que som capaços de fer”. Això és rotundament fals, perquè “imaginar” i “fer” no són verbs inevitablement contradictoris, però tampoc necessàriament consecutius. Hauríem d’anar a parar a la metafísica aristotèlica per entendre que la potència és la pura possibilitat de ser mentre que l’acte n’és la concreció, la realització. No hi ha una relació inevitable de causa-efecte entre el que imaginem i el que acabarem fent.