Amb l’annexió dels territoris ocupats, la batalla del desgast a Ucraïna no ha fet més que començar. Si algú pensava que la guerra es deslliura només al front i que l’avenç tímid de les tropes d’Ucraïna posaria la resta fins a treure l’exèrcit roig, potser no ha mesurat bé l’estratègia que millor controla Vladímir Putin: la resistència. Des que va arribar a la presidència, el seu mandat ha estat envoltat de guerres. Des de Txetxènia fins a Ucraïna, passant per Geòrgia o Síria, no ha perdut en cap, tot i que tampoc es pot dir que les hagi guanyat. Resisteix amb la força de les armes. N’hi ha prou amb mirar com té el pati. Txetxènia es manté amb un dictador sanguinari que ha anat a matar Ucraïna, Geòrgia està anestesiada amb tancs vigilant qualsevol maniobra hostil i Síria porta camí de perpetuar el mateix dictador que va provocar la guerra, només que ara la seva venjança és encara més cruel. Ucraïna, fa pinta de convertir-se en una guerra llarga de desgast, amb occident permanentment en la línia, incloent-hi una amenaça nuclear.