És molt difícil escriure sobre el no-res. El no-res és res, inanició, sequera, camps espremuts on ha desaparegut la uniformitat del cultiu per convertir-se en un conjunt informe de rajoles esquerdades. El caos almenys té moviment, neguit. El no-res, ni això. És buit i avorriment. Escric així després d’haver-lo vist (el no-res) en un estadi que encara no sé com s’ha d’anomenar, perquè hi ha qui encara parla de Son Moix, però d’altres m’asseguren que encara respon al nom de Visit Mallorca Estadi, com si Mallorca necessités més visites després de la marabunta que aquest estiu ha envaït l’illa. Ha de ser el camp amb més cognoms de la història, o se li acosta, tan fàcil que era parlar de l’històric Lluís Sitjar, que sempre va ser el mateix.