Matinada, gairebé la una. Després de sopar a casa d’uns coneguts, recorro un bon tros de la Diagonal. En el forat d’un aparador, un indigent s’està preparant el niu per pernoctar, mentre beu d’un cartró, balbuceja una lletania inintel·ligible i busca entre els seus farcells. ¿Quins fantasmes pul·lulen en la seva ment?, ¿per quin precipici va caure? Tragina les seves pertinences amb dos carros de supermercat, uns dels quals porta al morro un rètol escrit amb retolador que anuncia el seu destí, com els autocars del Sagalés: «Moscou-Kremlin», diu. Me l’imagino apareixent de sobte a la plaça Roja, igual que Mathias Rust, l’adolescent alemany que el 1987 hi va aterrar a bord d’una avioneta Cessna. Un arcàngel brut arrossega el seu comboi de misèria, demanant audiència amb el monstruós Putin a la sala dels marbres. Entre les seves ombres, el captaire sap que un tren cec travessa la nit d’Europa.