En el dia d’avui no es coneix del tot el nombre exacte de víctimes que ha causat la guerra d’Ucraïna. Les Nacions Unides comptabilitzen gairebé 6.000 civils morts, entre ells més de 370 nens. Persones innocents amb vides que s’han truncat perquè algú ha decidit que s’ha d’iniciar una invasió i la consegüent guerra. Un problema polític manejat per uns quants arrogants i ineptes que, de la nit al dia, envien al front joves obedients, fills de famílies anònimes, que sota les ordres d’un superior van al camp de batalla a matar-ne d’altres, que al seu torn han sigut enviats pels seus. Alguns hi deuen anar convençuts, plens de patriotisme; d’altres de terroritzats lluitaran per sobreviure; però amb el pas dels dies totes dues parts, sigui la invasora o l’envaïda, dispararan mogudes per l’odi a l’enemic, amb la necessitat de venjar els seus companys morts i els seus familiars desapareguts. Perquè per a ells, una vegada iniciada la contesa, el motiu pel qual s’ha originat és el tema menys important, a partir de cert grau de dolor i destrucció, només els impulsarà l’aniquilació dels qui els causen patiment. No hi ha res que uneixi tant les persones com l’odi envers un enemic comú.