Els adolescents necessiten autonomia i confiança

Quan tenia 14 anys van obrir al meu poble, Ejea de los Caballeros, un bar anomenat Tiza. Els meus pares no m’hi deixaven anar, argumentant que allà em donarien caramels amb droga. Eren els anys 80. Com tots els adolescents, jo tenia una funció a la vida: estar en contra de les normes, ser crític i guanyar autonomia. Ara, a la meva edat, sé que tot això és necessari per a un correcte desenvolupament. Els meus amics anaven al Tiza. I jo, quan sortia de casa, feia una volta per despistar els meus pares i també acabava al bar. ¿Em van oferir alguna vegada caramels amb droga? No. ¿Els hauria agafat si me’ls haguessin ofert? No ho sé. Jo sabia que allò no estava bé, però la decisió era meva. No he pres drogues il·legals en la meva vida. Perquè un adolescent no tingui conductes de risc hi ha els factors de protecció: límits, normes, comunicació, bona relació familiar, conèixer els seus amics i amigues... El que no és un factor de protecció és controlar el meu fill amb un GPS. Un pare o una mare ho pot fer, però el xaval o la xavala sempre podrà desviar el mòbil o buscar altres estratègies. La geolocalització sí que pot ser útil i necessària per a l’autonomia del nen en alguns casos. Si és petit i ha d’anar a l’escola sol. Però no hem de controlar. L’adolescència suposa prendre decisions. Marca al teu fill una hora de tornada a casa i fes-li confiança. Així t’evitaràs vigilar-lo. Una cosa és supervisar, en això hi estem tots d’acord, i una altra és controlar. Els nens i els adolescents necessiten autonomia. Educar és també ensenyar-los a prendre decisions, no guiar-los constantment. Ells han de prendre decisions, les que li corresponguin per edat. S’han d’equivocar-se, és molt important. Si no, no aprenen. Els pares no podem estar tot el dia dirigint els nostres fills. Cal donar-los autonomia i confiança. No s’ha de demonitzar la tecnologia, que té usos formidables. Tinc un fill de 18 anys que des dels 15 surt a la carretera per practicar ciclisme. Sempre comparteix la seva ubicació i nosaltres podem veure si està en moviment. Si es para potser li passa alguna cosa i li truquem. Això és fer un bon ús de la tecnologia. Però el meu fill, quan surt a la nit, no activa la geolocalització. A més, és que jo tampoc vull saber on és. Confio en ell. Si no, no el deixaria sortir. ¿Per què confio en ell? Perquè tinc una bona relació, sé que és un xaval formal, coneixem els seus amics. ¿Em diu tot el que fa? No. És clar. És un adolescent. L’hipercontrol només serveix perquè els pares estiguem tranquils però no per educar. Si un pare o una mare només estan tranquils quan estan localitzant el seu fill alguna cosa passa en aquesta relació familiar, alguna cosa no va bé. A les xarxes socials dels centres educatius també se’ls pot donar un bon ús. Són un bon element de comunicació, però no han de servir com un element de control. És una eina que facilita l’activitat acadèmica i ens hem acostumat a utilitzar-la, com en altres àmbits de la vida. És una eina, no un control.

Els adolescents necessiten autonomia i confiança

L’hipercontrol només serveix perquè els pares estiguem tranquils, però no per educar

El més llegit