Dissabte es compleixen cinc anys exactes d’aquell 1-O de les urnes i les porres, el cim d’un altre lustre de mobilitzacions massives al carrer. D’il·lusions trencades, grans patacades, malapteses, bretxes de difícil sutura. Vist en perspectiva, desposseint de fulles el cor de la carxofa, l’assumpte es comprimeix en una veritat última: encara que l’aspiració a la independència és legítima, no es pot passar per alt ni menysprear l’opinió de l’altra meitat de catalans. Punt. No hi ha més cera que la que crema.