Una altra dona ha perdut l’oportunitat de ser la primera ministra en la història de la República Italiana perquè l’esmentat honor correspondrà per sempre a Giorgia Meloni. Però ¿qui és Giorgia Meloni?, es preguntaven amb insistència els analistes polítics quan les enquestes i vaticinis presentaven com una realitat el triomf de la candidata de Germans d’Itàlia en les eleccions de diumenge passat. Una dona, contestava ella sempre en primer lloc. I després una mare, una cristiana, una italiana, una patriota, etiquetes en aquest ordre o en un altre, depenent de la composició del públic. No una ultradretana, una neofeixista, una antieuropeista, una racista, una política professional amb magra experiència de gestió i menys compassió. Així que ha guanyat una dona amb un discurs de reacció que (ja veurem si passa a l’acció) compromet els èxits cap a la igualtat de les seves congèneres, perquè parla amb menyspreu del feminisme i les lleis que n’emanen. Ha promès erradicar els avenços que li han permès a ella créixer en política i viure de la política, gràcies al suport de votants farts de politiqueig. Hi ha una derrota de gènere en la seva victòria, el gènere femení no està de celebració. Han funcionat les seves solucions simplistes i maniquees a problemes complexos, els eslògans sobre la família «natural» en oposició a la diversitat, moralina de pujada ràpida com begudes energètiques. Qui tem una dona. Un percentatge majoritari de l’electorat no l’ha percebut com una amenaça, al contrari, ha confiat que la institucionalitat li suavitzarà les arestes i sabrà representar el país. Una dona ha sigut el cavall de Troia que permetrà el desembarcament de les idees ultres en l’Executiu italià aquest segle, convertint en cert el perill que es creia residual de la resurrecció dels principis de Mussolini, el seu ídol de joventut. La ministra més jove (una altra fita) nomenada per Silvio Berlusconi, als 31 anys, encarna tanmateix l’alternativa a la casta dels partits que es percep desconnectats del descontentament social. És una dona, però és una dels Germans d’Itàlia, cobrant diners públics, però amb un discurs antisistema contra l’enemiga Europa. Un perfil nou per a temps incerts de lideratges efervescents.