Espanya juga a la contra. Quan a Europa governen de manera majoritària els partits de dretes, aquí ho fan les esquerres. O al revés. Poques vegades coincideixen. Quan una onada de conservadorisme de l’ala més dura sobrevola alguns països del G-7, llegeixi’s Itàlia, França, el Regne Unit o els Estats Units, on governa una versió edulcorada de la socialdemocràcia davant el trumpisme rampant, a Espanya es dilueixen els ecos de la ultradreta, difuminats a les enquestes del CIS i en un parell de cites electorals a causa de les penes internes i del que els mitjans hem decidit abreujar amb el sobreentès d’‘efecte Feijóo’. Mentre una part del país, una part petita, no es creguin, estudia les diferents opcions fiscals que s’anuncien des de diferents governs autonòmics, una altra porció d’espanyols, probablement més nombrosa, es debat aferrissadament entre la selecció de Luis Enrique i les banyes de Tamara. L’actualitat d’una banda i la societat de l’altra.