Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Què va ser en realitat l’1-O?

Ni la independència «era a tocar» ni hi va haver cap «mandat»: no acceptar que aquell 1-O històric no va ser res més que una altra fabulosa manifestació explica la deriva de la part més radicalitzada de l’independentisme

FERRAN NADEU

Cinc anys és un període raonable de temps per començar a tenir una mica de perspectiva històrica. ¿Què va ser en realitat l’1-O? Ja sense les emocions a flor de pell, i amb molta més informació, és possible començar a respondre a aquesta pregunta no tan senzilla. Comencem pel que és obvi: l’1-O va ser un moment molt transcendent, i qui no ho assumeixi és en realitat un negacionista: les masses de gent votant en un referèndum il·legal i les càrregues brutals de la policia van donar la volta al món, i es pot dir sense temor d’equivocar-se que va ser el moment mediàtic més global del nostre país des de les olimpíades de Barcelona. Però a partir d’allà comencen les interpretacions, i en certa manera les tergiversacions. ¿Va ser realment l’1-O un referèndum? És indubtable que hi va haver centenars de milers de persones que van dipositar el seu vot en una urna, però és també evident que sense les vergonyoses càrregues policials ni la participació ni la repercussió haguessin sigut les mateixes.