Amb el retard obligat pel funeral, els caps d’estat i de govern van viatjar des de Londres a Nova York per tancar una setmana de trobades i reunions al més alt nivell a l’assemblea general de les Nacions Unides. La trobada anual, sempre quan acaba l’estiu, marca aquest any un inici de temporada borrascós. Des del funeral londinenc van arribar els mandataris, però res del llegat de la figura d’Isabel II acabada d’enterrar. El món torna a estar tan fraccionat com quan ella va iniciar el seu mandat i torna a ser tan vulnerable a malalties com ho va ser en aquell temps a la tuberculosi o, abans, a la grip i, a més, apareixen nous reptes com l’amenaça climàtica per als quals amb prou feines s’intueix resposta. L’ONU va ser en aquell temps el compromís per intentar crear seguretat en un món incert, avui sembla el final d’una bona idea. Serveix per compartir inquietuds, però en canvi no aporta respostes davant la incertesa. Mentre es debatia a l’ONU, alguns símptomes que arribaven des dels carrers de Teheran, amb les dones traient-se el vel o de les fronteres de Rússia, on quilòmetres de joves intenten abandonar el país per evitar ser reclutats en una guerra que no entenen. Respostes molt lluny de la tribuna.