Xavier Trias es perfila com la millor opció de Junts per a l’Ajuntament de Barcelona. Trias va ser alcalde entre el 2011 i el 2015, però ja el 1988 era conseller de Salut i des d’aleshores va recórrer tot el catàleg de càrrecs disponibles per CDC. Ara bé, no s’hauria de considerar aquesta candidatura com una aposta de Junts per la gerontocràcia. El partit de Jordi Turull (i de Laura Borràs, encara) no confia en cap altre candidat i, jugant aquesta carta, de passada, ofereix a Trias l’oportunitat per restablir la seva reputació, atacada sense fonament pel comissari Villarejo. L’exalcalde sempre ha cregut que els seus rivals es van valer d’aquesta calúmnia per fer que perdés l’alcaldia. Així doncs, la seva candidatura seria pel seu partit un acte de pragmatisme i pel candidat un exercici de revenja. I, a més, no s’ha de descartar un efecte papallona en la política catalana.
Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Xavier Trias i l’efecte papallona
La seva candidatura seria pel seu partit un acte de pragmatisme i pel candidat un exercici de revenja

Entrevista amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. /
El més llegit
- Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies
- Un home fereix la parella i mata a ganivetades el fillastre a Sentmenat
- La diputació traslladarà oficines a un edifici tancat des del 2010
- Fermín López: "He escoltat el meu cos i he decidit parar"
- Els estudiants s’encaren a una selectivitat sense referents