Xavier Trias es perfila com la millor opció de Junts per a l’Ajuntament de Barcelona. Trias va ser alcalde entre el 2011 i el 2015, però ja el 1988 era conseller de Salut i des d’aleshores va recórrer tot el catàleg de càrrecs disponibles per CDC. Ara bé, no s’hauria de considerar aquesta candidatura com una aposta de Junts per la gerontocràcia. El partit de Jordi Turull (i de Laura Borràs, encara) no confia en cap altre candidat i, jugant aquesta carta, de passada, ofereix a Trias l’oportunitat per restablir la seva reputació, atacada sense fonament pel comissari Villarejo. L’exalcalde sempre ha cregut que els seus rivals es van valer d’aquesta calúmnia per fer que perdés l’alcaldia. Així doncs, la seva candidatura seria pel seu partit un acte de pragmatisme i pel candidat un exercici de revenja. I, a més, no s’ha de descartar un efecte papallona en la política catalana.
Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Xavier Trias i l’efecte papallona
La seva candidatura seria pel seu partit un acte de pragmatisme i pel candidat un exercici de revenja
Entrevista amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. /
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos
- ¿I ara què, Joan?
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"