Putin és amb total exactitud el contrari de Gorbatxov. Si l’últim president de la Unió Soviètica s’adonava de la debilitat de l’URSS i va buscar una sortida no cruenta a la derrota a la Guerra Freda, el forjador de la nova Rússia considera que el seu país ha de fer l’impossible per recuperar el nivell de gran potència imperial. Gorbatxov va iniciar un replegament que va arribar molt més enllà del que ell pretenia, Putin és l’impulsor del nou desplegament. Però li surt al revés. Rússia ha perdut població, Rússia no és un país avançat ni competitiu, el seu exèrcit és un desastre corcat per la corrupció i la inoperància. N’hi ha prou amb una sola dada: el PIB de Rússia és sis o set vegades el de Catalunya. No més. Rússia importa fins i tot els recanvis dels seus avions. Amb aquests recursos no es pot arribar massa lluny. L’ambició, en canvi, alimentada per una frustració nacional com poques ha conegut la història, és ingent. La desproporció entre un desig tan ansiós i les limitades capacitats per portar-lo a terme no pot ser més àmplia. El problema és de Rússia amb si mateixa, i de retruc de Rússia amb el món, i de manera especial amb Europa.