Jo, que sempre he tingut predilecció pels febles, que m’agraden els sopars de poca gent i que, si vaig a un concert o al teatre, prefereixo que sigui en una sala petita, em costa empatitzar amb la festa major de la meva ciutat. Barcelona. No soc gaire de sortir de festa, però m’agraden les festes majors dels barris. La meva favorita, la festa major de Gràcia. Fins i tot vaig tenir l’honor de ser-ne la pregonera en l’edició 199. Pell de gallina i una emoció difícil d’explicar. Organitzo cada any les meves vacances per poder ser a Gràcia del 14 al 21 d’agost. Això és sagrat. Després venen les de Sants. Més alternatives, però molt autèntiques. El mes sencer s’omple de festes, a Barcelona i a tot Catalunya. La festa major de Vilafranca, la de Manresa, la de Mieres, Amposta, Vilassar, Monells, i un llarg etc. I quan sembla que per fi ja podem descansar, quan ja se’ns ha passat la ressaca i hem guardat tots els gots de plàstic que no tornem perquè ens fa il·lusió col·leccionar, llavors és quan apareix la més gran de totes les festes: ¡La festa major de la Mercè! Que és com la mare de totes les altres. La que té els millors concerts, els gegants més enormes, el correfoc més llarg, el cartell més discutit i el pregó més important. Però no em negaran que li falta una mica de màgia.