La guerra d’Ucraïna comporta riscos més torbadors a cada dia que passa. La resposta de Vladímir Putin a la progressió de l’Exèrcit ucraïnès al front és una fugida cap endavant, la reacció d’un líder que va pensar que era possible un passeig militar, però que ha perdut la iniciativa sobre el terreny i pensa recuperar-la al preu que sigui. Era impensable que el president de Rússia i els seus generals no posessin el peu a l’accelerador de l’escalada fins i tot a costa que es desbordin tots els càlculs previs sobre el preu de la crisi i la contaminació extrema de la lògica de la guerra en les relacions de Rússia amb Occident. La mobilització de 300.000 reservistes és una iniciativa que porta la guerra –s’ha acabat el subterfugi de l’operació militar especial– a totes les llars de la federació; l’amenaça de recórrer a l’arsenal nuclear –Putin diu que no fa broma– porta el paroxisme de la crisi fins a les portes de l’infern. No és exagerat dir que Putin ha travessat el seu particular Rubicó.