Dona, vida i llibertat. Aquest és el lema de les manifestacions que des de fa diversos dies s’expandeixen per l’Iran en protesta per la mort d’una jove kurda, Mahsa Amini, en una comissaria després que fos detinguda per la policia moral acusada de no portar de forma correcta el vel. A les xarxes, algunes noies iranianes es tallen els cabells en protesta, i als carrers, noies i nois joves s’enfronten a la policia iraniana en una protesta en la qual conflueixen moltes de les complexitats de la societat iraniana: la bretxa generacional, la distància insalvable entre l’elit del règim i el carrer i les incerteses política (el relleu de l’aiatol·là Khomeini) i econòmica. Però abans que res, convé no perdre’l de vista, és una protesta majoritàriament de dones, joves, en contra de la policia de la moral (l’única raó de ser de la qual és fiscalitzar-les i castigar-les si no compleixen les normes sobre vestimenta i comportament a l’espai públic) i de la discriminació que pateixen, de la qual l’obligatorietat de portar el vel en públic és el símbol més evident. No és la primera vegada en els últims anys que el règim dels aiatol·là s’enfronta al descontentament popular, i és de témer que si la protesta creix les mesures repressives aniran en augment. Fins ara, han mort ja diverses desenes de persones, tot i que la decisió del règim de limitar l’accés a internet dificulta l’accés a informació.