Només falta pagar impostos per respirar. Paguem impostos directes i indirectes. Ho fem els empleats per compte d’altri, els autònoms i les empreses. Cada vegada que un ciutadà d’aquest país, independentment de l’edat o del nivell d’ingressos, consumeix un producte o un servei, obre l’aixeta de l’aigua o encén un interruptor de la llum, una part d’aquest cost serveix per generar ingressos per a l’Estat. Els propietaris d’una vivenda paguen des de l’impost de béns immobles fins a les taxes de recollides d’escombraries. Són impostos locals, autonòmics i estatals. Cada país modula lliurement com es realitza aquest pagament d’impostos en tots els nivells. Les polítiques impositives generades pels governs han sigut causa de revolucions i guerres de la independència, com en el cas dels EUA. Els impostos serveixen per marcar línies ideològiques i debats barrocs entre economistes que han marcat èpoques. ¿Fins a quin punt desincentiva el creixement, la innovació i el progrés d’una societat un excés d’impostos? ¿Quin és el nivell d’impostos necessari en un país per reduir la desigualtat i afavorir un millor Estat del benestar? El debat és interminable.