Han passat els funerals de la reina Isabel II, i hem pogut constatar, més enllà d’un cert empatx informatiu, que gran part del poble britànic mantenia per ella un genuí afecte. Al seu successor, en canvi, li costarà arribar al nivell de la seva mare. La discreció no ha sigut la seva qualitat principal, i hem vist les seves reaccions irades i despectives davant petits incidents, com les d’un nen mimat que s’enfada quan la torrada li cau pel costat de la mantega. Tindrà mig món pendent d’ell, amb la malèvola intenció d’enxampar-lo en més malapteses. I això també pot arribar a pesar en el sistema constitucional britànic, en el qual es miren com un exemple altres monarquies parlamentàries.
Article de Xavier Arbós Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El futur de la monarquia britànica
Els reis actuals s’han d’atenir a un guió exigent. En primer lloc, han de complir escrupolosament el seu paper constitucional. A més, han de tenir un comportament personal exemplar
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça