Egidio d’Angelo, líder del Human Brain Project: «La millor protecció per al cervell és utilitzar-lo molt»

Sembla que el cervell es resisteix a deixar-se mapar. Imagini que volem estudiar les interaccions d’una població de tres milions d’habitants, que formen grups, que parlen amb altres grups i es relacionen amb l’exterior... El mapatge és complex. Al nostre cervell hi ha prop de 100.000 milions de neurones i uns 10 bilions de sinapsis. Preveien tenir la cartografia llesta per al 2023. Acumulem coneixement sobre moltíssims petits trossos, però no tindrem la capacitat de saber què fan si no esbrinem com es relacionen entre elles. Ebrains és una infraestructura d’investigació digital, creada per Human Brain Project i finançada amb fons europeus, que sostindrà la investigació en els pròxims decennis. En tot cas, ¿quina és l’última hora sobre l’òrgan esquiu? Sabíem que el cerebel estava relacionat amb el control motor, però veiem que és una espècie de ‘controlador general’ de totes les funcions cerebrals. Prediu contínuament el que succeirà. S’anticipa als errors de moviment, però també del raonament i les emocions. Això obre l’horitzó a generar models que puguin traslladar-se a robots, però també a arribar a la curació de trastorns com la distonia, les tremolors dels avis, l’esclerosi múltiple. ¿S’atreveix a posar data a aquest èxit? La pregunta apropiada és quan tindrem la mínima quantitat de dades útils per generar models eficaços. Que així sigui. Gairebé puc assegurar que ho veurem. En el cas del parkinson, estan funcionant molt bé els elèctrodes, però en cinc anys tindrem un model que simuli l’activitat de l’elèctrode i ajusti la precisió del lloc on s’ha d’aplicar. ¿Què passa amb l’Alzheimer? Es calcula que a 74,7 milions de persones se’ls hi diagnosticarà el 2030. L’Alzheimer és més complicat. Les bases neurobiològiques no estan clares. Se sap que hi ha anomalies en els gens i existeixen fàrmacs dirigits al sistema colinèrgic que donen resultats positius. El problema és aturar la mort de les neurones. No sabem on intervenir, una cosa que és comuna a totes les patologies neurodegeneratives. ¿Alguna intuïció? La meva intuïció és que s’ha de continuar investigant. Mentrestant, ¿com cuida un neuròleg el seu cervell? La millor protecció per al cervell és utilitzar-lo molt. Com més neurones s’utilitzen, menys se’n perden. Thatcher, Reagan i Maragall van utilitzar les seves. Això entra en les qüestions que no sabem. A partir dels 50 anys perdem el 0,2% de la massa de neurones a l’any. Això vol dir que en 10 anys en perdem el 2%. Hauríem de viure 300 anys per tenir un mal veritable. El transhumanisme especula sobre abocar el cervell en un ordinador. ¿Com ho veu? No sabria dir-li. El model està concebut per ser parcialment autònom, però no és inconcebible que arribi a pensar. Si volem reproduir el funcionament d’un múscul, creem una màquina que generi força. Però no sabem com generar una cosa que ‘pensi’. Netflix i Google ja coneixen les nostres preferències de consum. Si pensem a estendre la ment s’ha d’estar molt alerta. El mateix va ocórrer amb les cèl·lules mare, que tenen la potencialitat de crear un organisme, però que van trobar un límit. S’ha de ser ferms a exigir reglamentació. ¿I què se sap del que anomenem consciència? Comencem a comprendre que el cervell envia en paral·lel centenars d’operacions, però n’escolleix una i la torna conscient. No les coneixem totes. És com si la consciència fos un mecanisme que fa present, o real, una cosa cada vegada, deixant la resta del cervell que vagi a la seva, sense destorbar. És un procés de selecció. Sobre el canal triat fiquem tota l’atenció. L’atenció és capital. És l’instrument que el cervell té per controlar la consciència. L’atenció té una relació amb el tàlem, que obre canals sensorials. Si jo estic atent a aquest diàleg, la resta de canals està ‘down’. És probable que no sigui l’únic mecanisme, que l’escorça estengui la capacitat d’elaborar els continguts. Saber com funciona el mecanisme de l’atenció dirà moltíssim sobre com funciona la consciència. ¿Podria ser que la ‘realitat’ no existís? La construcció del sentit de la realitat és molt complicada. No deriva del fet de veure, sinó de veure en mode predictiu. La consciència deriva, doncs, de l’atenció, de la construcció del sentit de la realitat i, a nivell cerebral, està basada en mecanismes que podem registrar a través de l’encefalograma. També formulem la idea de Déu. Personalment, considero que és un concepte de síntesi que lliga tot allò incomprensible. És la resposta a tot allò que no sabem. Triï, doncs, un enigma que li agradaria desentranyar. Quan el meu fill era petit deia: «Papa, ¿com és possible que el cervell sigui capaç de fer el millor i el pitjor?». No li vaig saber respondre. M’agradaria molt saber com funciona el cervell lògic. ¿De qui, per exemple? El de Leonardo da Vinci. ¿Què li sembla rellevant al fisiòleg? Diuen que tenia una anomalia al cos callós, perquè era capaç d’utilitzar els dos hemisferis com si fos de manera gairebé separada. Se sap que escrivia al revés, de dreta a esquerra. I la seva capacitat per desenvolupar tots els aspectes de la ciència és esfereïdora.

Egidio d’Angelo, líder del Human Brain Project: «La millor protecció per al cervell és utilitzar-lo molt»

El fisiòleg italià va parlar al CCCB del Projecte Cervell Humà, un programa d’investigació col·laboratiu i internacional que busca mapar l’activitat de l’òrgan estrella

El més llegit