Queda molt bé defensar l’impost de patrimoni. Té alguna cosa de Robin Hood perquè se suposa que va contra «els rics». La veritat és una altra. En molts casos, sobre aquests diners és la tercera o quarta vegada que es tributa. Quan es va ingressar com a renda del treball o del capital, quan es va transmetre en herència i quan va meritar plusvàlues. Gravar el patrimoni desincentiva l’estalvi i fomenta la despesa sumptuària. I els veritablement rics, no el paguen perquè el defugen a través de societats. A més, és un impost anacrònic, perquè la majoria dels estats l’han eliminat. La reforma fiscal impulsada a nivell global, no ho contempla.