Tenir un enterrament ràpid és una ambició que ningú es para a somiar. Preferim anhelar una vida llarga, fins i tot dir una bona frase abans de morir. Però cada vegada que ens toca anar a un funeral, ens agrada arribar-hi, enterrar el difunt i anar-nos-en. La idea d’un enterrament lent, que duri llargs i tristos dies, com el d’Isabel II, és un martiri. Potser no hi ha l’enterrament perfecte, ni tan sols l’idíl·lic, però el ràpid està completament inventat, i denota cortesia.