Mentre ERC i Junts s’enreden en la seva enèsima batalla, la investigació de la guerra bruta del PP contra l’independentisme arriba a l’Audiència Nacional, al Tribunal Suprem, a la Fiscalia Anticorrupció i al Congrés. Si el primer combat enfonsa en el desànim els que van creure en una Catalunya independent a la cantonada, les clavegueres policials donen arguments als que alimenten la idea d’una Espanya irreformable, displicent amb la diversitat, bel·licosa contra Catalunya i poc escrupolosa amb la democràcia. Sota aquestes premisses, les aigües pútrides d’informes anònims i proves falses; de policies corruptes, togues arbitràries i periodistes sense objeccions ni vergonya s’afegeixen a la tirallonga d’afronts contra Catalunya que el discurs nacionalista atresora. I tan aviat s’assenyala al franquisme com a Felip V. Les humiliacions de la història mai se n’acaben d’anar del tot. Queden latents, esperant el moment de tornar. No hi ha víctima més pura que la ressuscitada. Les causes del passat sempre es poden netejar de contradiccions i errors.