El soroll digital massa vegades ens ennuvola la vista. Periòdicament, convé desfer la troca i buscar la punta amagada del fil. Llegint els diaris, és plausible pensar que el Govern de Catalunya està a punt de la ruptura definitiva. Una espiral de declaracions i de reunions melodramàtiques avalen aquesta sensació. Si parles amb funcionaris i alts càrrecs d’una o de l’altra formació, ningú sembla que estigui fent les maletes. Els projectes i la negociació dels Pressupostos segueixen el ritme habitual, que no és excessivament intens des de la irrupció de l’anomenat procés. Desfem el camí fet. Tot va començar al congrés de Junts del juliol, quan el nou secretari general, Jordi Turull, es va guanyar el suport de la presidenta Laura Borràs acceptant fer una auditoria de l’acord de legislatura amb Esquerra i una consulta a la militància. Va passar l’estiu i la suspensió de Borràs al Parlament. Va arribar la Diada i l’ANC va llançar els manifestants contra els partits. Esquerra es va sentir al·ludida. I Junts va remarcar l’al·lusió. Es van reunir i es reuniran, però no hi haurà cap acord fins al debat de política general, a principis d’octubre. Esquerra mira de convertir amb la seva passivitat les amenaces de Junts en fanfarronades. Una espiral que pot acabar amb el càntir trencat de tant d’anar a la font. Junts exhibeix, impúdicament, la seva pluralitat, cosa que desespera els que intenten, com Turull, que siguin un partit.