Considerats els dos grans genis de la literatura universal moderna, Shakespeare i Cervantes, Cervantes i Shakespeare representen dues cultures tan diferents que tota coincidència entre ells, que n’hi ha, tot i que no tantes com la gent es pensa (per exemple, van morir el mateix any, 1616, però no el 23 d’abril, encara que siguin commemorats aquell dia, ells i el llibre, per la seva advocació. Shakespeare va morir el 3 de maig i Cervantes el 22 d’abril), no deixa de ser més que això: una casualitat. Mentre Shakespeare expressa a les seves obres l’esperit tràgic i èpic anglosaxó, Cervantes, especialment en la seva obra cabdal, el Quixot, tot i que també en les seves ‘Novelas ejemplares’, esbudella i posa al sol l’encarnadura d’un país i d’un imperi més pròxim al còmic que al tràgic i més novel·lesc que teatral. Si en les tragèdies de Shakespeare el fat i la magnificència eleven a la categoria de mites les grans passions humanes que s’hi expliquen, a les novel·les de Cervantes tot és sarcàstic i mig patètic, fruit de la contemplació d’un país on la fantasia no amaga la pobra condició dels seus veïns.