L’aeroport del Prat, a rebentar. Els líquids, les safates, tregui’s el cinturó, tiri l’ampolla d’aigua, la veu carcerària que mira de posar ordre: «No s’amunteguin, passin a la cinta del fons». El low cost i la sospita han triturat, fins a convertir-los en papilles enganxoses, els versos de Cavafis, el grec d’Alexandria, sobre la bellesa del viatge, molt més deliciós, més ple d’aventures i coneixement que el destí per si mateix. A la cua d’embarcament, un home en la quarantena conversa pel mòbil sobre immobles a la Costa del Sol, camps de golf, subhastes, proindivisos, fons d’inversió... Idèntic viatge amb destinacions galàcticament distants.